viernes, 11 de julio de 2008

International Skate Team Trophy


que dir, l'ultim campeonat, a italia, què més podiem demanar?


no hi ha paraules per descriure'l, només milions d'anecdotes i imatges que quedaran grabades en el nostre cervellet per sempre.


hi podriem comnsar a l'aeroport, entrar i trobarte una massa groga potente, pujar a l'avio i que la tia borde et faci callar quan estas cantant.. es mou es mou es mou com una palmera.. la tia del donut al cap, que sem mori lipod, apendre a jugar a l'ojete (tambe anomenat el capitalista) i guanyar totes les partides menus la primera, cami cap a l'hotel amb molt de buenorro suelto, arriba a l'hotel i descobrir els dos fills de l'amu i el de la camisa negra, tambe descobrir el lavabo 3 en 1, que el papa de la Sara m'alimenti sempre, aixecar-nos molt aviat, descobrir el superpoliesportiu u.U', uns vestidors.. a l'aire lliure? saber que si caus et faras sang, nenes desmayades del tona per la calor, veurem 4 aquarius i un granitzat en dos hores, que l'entreno surti be, més nenes desmayades, guerra d'aigua amb la sara i la yoli, miss camiseta mojada, anar a dinar a l'hotel, intntar descansar pero et roben unes cadires i la clau, i envoliquem a la yoli i fa de regal, riure molt, comnsar a pintarnos, que el pajaru espanti ala gent amb biciiiii, que tothom ens miri per el carrer, comnsar el campeonat, que surti be, canviarnus amb minuts, quedar 4rtes, els endevant, endarrera, catalunya oé, la festa amb patins de edspres, viure momnts perfecte amb el tona i les gallegues, anar a l'hotel, canviarnus, anar a sopar i que comnsi lo bo, el cambrer guapuu, el peto de l'amic de la sara i la sara, tot a 3,5, el limoncello, la terraseta, les xoxonas, l'amiga de l'anna que es diu cello i li regalarem un limon, no tenir lloc on dormir, visita els altres, dormir ente la sara i la yoli, a les 7.30 pirar a labitacio, dspertarnus, anar a la playaaa, el tiburon que no avança, lenciam de mar, la tomata de mar, la dutxa de mar, la tovallola de mar, la pinta de mar... i marxar cap a l'hotel per que mn vaig anar ja cap a l'hotel dels papas..


ha sigut curt, pero molt intens, i si, s'ha de repetir, l'estiu que ve? tots sabem que ha sigut l'ultim, per mi el primer i l'ultim any, pero he de dir que tots estareu dins meu, cadascun, pasant per la sara, la yoli, l'irene, la queralt, la meritxell, l'eva, la morillo, l'alba, la bataller, la sandra, l'aniol, la laia, l'africa, l'ivette, la jessica, l'ariadna, l'odra, la magali, la ruth, tots els papas i les mamas, l'aficio que no ens ha fallat mai.. mil gracies a tots i un peto enorme! :)


martes, 18 de marzo de 2008

lunes, 17 de marzo de 2008

Campeonato España Grupo Show 2008

Nos pensabamos que era la última vez, saliamos a disfrutar, no a competir y asi lo hicimos, disfrutamos al máximo, casi que me atreveria a decir que han sido los cinco minutos de mi vida que jamas olvidare.
me acuerdo de cada momento del disco, cada moviemiento, cada paso, el final, y las puntuaciones.
se puede decir que uno de los mejores campeonatos con mejor recompensa, sextas en un espanyol i direccion la copa italia, una sorpresa que no nos esperabamos..
pero lo mejor mejor de todo, los momentos con el Tona, el Bescano, el Masnou, el Reus, el Olot i otros clubs..las cancionitas y sus respectivos bailes.. caanciones que se repetiran en la Copa si o si? :) en general, momentos inolvidables.
y como no, mencionar al CPA Aulet de Celrà i todos sus componentes.. GRACIESS! (L)

endavant oé!
endarrera oé!
a la dreta oé!
a la esquerra eoé!
catalunya oé!
catalunya oé!
catalunya oé!
catalunya eoé!

miriam,

martes, 26 de febrero de 2008

mil gracias.

CELRÁ: Aquí me quiero detener un poco porque me gustó mucho… Magali Fronton, buena discípula de Jaume(enrenador del masnou i patinador del Sant celoni), hizo honor a su maestro he hizo lo que le gustó a ella. Sin mirar a nadie. A mi no me dejó indiferente para nada y no por la cercanía, sino porque son esas creaciones a las que hay que prestarle atención por como vienen envueltas…Un vestuario precioso, súper simple y una ejecución muy decente. El año pasado no llegaron a España, pero este año tienen ya su premio muy merecido. Yo quizá le hubiera dado otra clasificación, pero ésta tampoco me disgusto. Me impresionó que algo tan pequeño estuviera tan bien contado y sobretodo, que un sueño se pudiera plasmar de esa manera. Me volví a casa con los últimos diez segundos en la cabeza…Carlos Pantano.

Gracies Magali, Ruth, nen, nenaaas, tothom que va venir i tothom que ens animava des de on fos, a tots, gracies i mil petons!

i ara, a fer que l'ultim sigui especial! (L)